Que en penso

Estudiant de Ciències Polítiques que vol explorar noves formes i publicar tot allò que li vingui al cap, ja sigui, política, un diari o simples historietes.

dijous, 6 de novembre del 2008

Països Catalans


Per aquells que em diuen Anarquista, millor que llegeixin això.

Avui, he estat pensant com podia ser la meva primera actualització bona. Pensant i pensant, he arribat a la conclusió, que fa molt de temps que vull escriure sobre un tema.

Com observo jo la meva idea de país perfecte.

De fet, abans de començar ja comento que em deixaré moltes coses pel camí, ja que és impossible comentar-ho tot. Per tant si no veieu alguna cosa molt explicada tingueu tranquil·litat.

La meva terra, sempre ha sigut Catalunya, i des de fa uns pocs anys els Països Catalans. Per tant, el meu país començaria des d’aquí. M’imagino uns Països Catalans confederats amb 4 Estats: La vall d’Aran, Catalunya i la part catalana de la Franja de Ponent (Ribagorça, Baix Cinca i Matarranya), el País Valencià i les Illes Balears. La confederació, bàsicament seria per guanyar força i controlar els punts bàsics d’unió d’aquesta terra. Aquí es trobarien, seguretat (tant interna com externa), política lingüística, i infrastructures generals.

Seguint amb aquesta separació territorial, podríem definir 3 capitals centrals i 2 de més petites. Aquestes serien Barcelona, València i Mallorca, com a principals, i Vielha i Fraga, com a capitals de menys poder. Tot i que aquestes tinguessin molta força, la principal repercussió, tant econòmica com social, estaria als barris de les ciutats, i als pobles, que són on realment la gent i té més contacte. No podem oblidar tampoc, que els propis Estats i la Confederació en general, no poden estar oblidades, ja que són les que fan la feina i les infrastructures principals.

Pel que fa la política lingüística, hi haurien 3 llengües oficials (català, aranès i aragonès), i el castellà, seria cooficial en les zones castellanes del PV (Requena i Utiel).

Altres temes, serien la integració a org. int., el militarisme i la protecció interior, l’organització política, la religió, el pacte amb d’altres zones afines al català i la relació amb la península.

Primerament, pel que fa a les org. int., esperaria poder entrar a la UE i les NU, sent un país de ple dret, però no m’agradaria participar en d’altres org. discriminatòries o que volen fer proliferar l’armament, com seria l’OTAN. El gran repte, seria crear una gran unió de la mediterrània que encapçalés, l’aliança de nacions.

En segon lloc, tenim el militarisme. Jo opto per un Estat sense militars, i substituir aquests cos per un d’altre que fos de voluntaris, per ajudar en cas d’emergència i protecció. Però mai, un cos armat i preparat per actuar. Pel que fa la protecció interior, tindria una policia estatal, i una d’altre confederal, més especialitzada i preparada. Evitaria de totes totes, un cos repressiu i intolerant, fent un exemple de ciutadania el propi cos de “repressió”.

L’organització política estaria representada confederadament per 10 persones, que portarien el pes de representació internacional i interior. Actualment, i això pot canviar en un futur, estaria repartit per pes territorial (5 per Catalunya i la Franja, 3 pel PV, 2 per les illes i 1 per l’Aran), i serien enviats pels 4 Estats cada 4 anys. Aquests serien els encarregats d’escollir el president, que cada 2 anys hauria de ser d’un Estat diferent. Pel que fa els Estats, tindrien un Parlament i un Senat (representant de les diferents terres) en igual de condicions. Aquests escollirien un president del govern i un executiu. Aquestes es renovarien cada 4 anys. També s’escolliria per eleccions el president de l'Estat, però aquest cada 5 anys.

El país seria completament Laic i això es demostraria tant amb les polítiques com amb l’educació.

També s’haurien d’enllaçar polítiques tan culturals com lingüístiques amb altres zones catalanoparlants com Andorra, l’Alguer, el racó del Carxe i La Litera.

Per acabar comentar la relació amb el resta de Península Ibèrica. M’agradaria que la relació fos fluida, i fer projectes junts, tant per la història en comú que hem tingut com per organitzar coses conjuntament, com una lliga de futbol ibèrica, com per d’altres idees conjuntes.

Em sembla que no em deixo res, en tot cas si ho faig i penso ja ho afegiré!

Salut i república.

Revolta

dimecres, 5 de novembre del 2008

indiferència

Actualment molta gent es dedica a criticar la societat del benestar sense fer res per poder canviar el món on estem vivint.

Això podria ser perfectament un individu que es defineix de classe mitja, blanc entre 18 i 65 anys, amb un lleu sobre pes i un avorriment crònic. En definitiva el català o espanyolet mitjà. Sí, ara deureu pensar que me currat un munt l’explicació, i que la definició donada pot englobar les ¾ parts de l’occident. Però és això al que em refereixo. A que hi ha massa gent contaminada per aquest virus.

Ens podríem referir a ell com el càncer més maligne del segle XXI. El seu nom és indiferència. De fet, la podríem denominar malaltia crònica degenerativa, que es contagia a través dels gens no biològics personals, i cada cop que ets més gran empitjora.

En contra d’aquesta ineficàcia de la societat creo aquest foro obert a debat. On tots esteu convidats a la participació activa. Però, només us demano una cosa a canvi, quan escriviu aquí, després, sortiu al carrer a manifestar tot allò que us omple el cor.

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.

Revolta

PD: Per avui prou, que és tard i tinc mal de cap:P

dimarts, 4 de novembre del 2008

Crítica

Benvinguts a aquest nou projecte, que neix amb ambició des d'un barri de Barcelona. Aquest blog, vol ser un suport més de crítica als centenars de publicadors que ja existeixen en el nostre entorn.

Simplement tinc ganes de poder escriure alguna cosa interessant i que us pugi fer gràcia a tots els navegadors d'aquesta xarxa global.

Espero que puguem gaudir d'un espai de reflexió i crítica, on tots puguem aprendre i on la censura ideològica no estigui permesa.

Per acabar dir que enceto aquest projecte amb molta ambició i ganes d'escriure força, a veure si això aguanta i entre tots la fem pujar.

Salut i revolta!