Traient el renta plats estava pensant com poder actualitzar el meu blog. Que explicar més que els altres no sàpiguen. Sobre que poder discutir i que la gent em comenti críticament.
Llavors m’han vingut les paraules d’en Silvio i en Fer avui fent una cervesa i discutint qui era el típic cabró i qui era neo “cabró”.
En molts moments de la vida, has de fer coses que no van en la moral quotidiana normal. La veritat, no em demaneu perquè, però penso que l’home segueix sent aquell animal que porta interiorment i que és indestriable, i per tant no pot separar la seva racionalitat amb el seu aspecte més brutal, malgrat autors clàssics amb els seu ego natural, volguessin que tots els homes fossin tan llestos com ells, i teoritzessin que tota la massa és animal i ells són elits i per tant homes.
Això fa que molts cops actuem de forma impulsiva, tot i saber que no ho hauríem de fer. Estic parlant de tots els aspectes de la vida, ja sigui en els estudis, la vida, l’amor, els esports o en el sexe. Molts cops aquestes accions ens porten a sentir malestar interior i remordiments, pel record que tenim d’aquell moment o per por al futur. Per altre banda, hi ha molts moments que no sentim aquesta angunia interior, més ben dit, ens alegrem d’haver fet totes aquestes accions.
En algunes ocasions no he sabut quan una acció era immoral, ja que no he tingut aquell neguit que diuen que es té quan es fa alguna cosa malament. No sé si serà culpa meva, però algun cop m’ha sabut greu no tenir-lo, i llavors em poso a discutir amb mi mateix si el que sento és normal sentir-ho, o hauria de sentir una altra cosa diferent. Finalment sempre arribo a la mateixa conclusió (evident si sempre discuteixo amb mi mateix), que és que al final, qui diu que està bé o malament és la tradició i la societat on estem immersos. Ja sé que en molts casos poso aquesta com a culpable i que molts cops fa coses bones, però ara mateix penso que és així.
Perquè els gays tenen por de dir que ho són?, perquè si t’agrada una noia tens por a dir-li que l’estimes?, perquè parlar de sexe i de si les noies es masturben o no, està mal vist?, perquè et cataloguen per la roba en que vas vestit, la gent que va més “hortera”?. Són moltes de les preguntes que em faig, i no són les úniques. També moltes formes d’actuar estan mal valorades o mal vistes quan surten de la visió normal. No entenc res, ja que els que critiquem més, som els que ens hauríem de mirar més al mirall, i ho dic en primera persona, ja que, molts cops jo també estic en aquest grup, i mai es fa prou per sortir-hi.
Els nens que els peguen a classe, haurien de ser els més protegits. Aquells que no es poden pagar un pis, haurien de tenir-ne un de digne. Les professions més renegades són les que més necessitem. Les persones que més estimem, són les que més depreciem.
Deixem-nos de parides i anem a l’acció directe, en el bon sentit de la paraula.
Si la societat et menja, menja’t la societat.
Revolta
PD:Però sóc cabró o no?, mai ho acabaré de saber, que hi farem!
4 comentaris:
Juas juas juas. Filosofia de Bar, David. Manda cojones. xD.
Per cert, l'acció directa, sovint és més injusta que prendre la via burocràtica i lenta. És trist de dir-ho, però l'ésser humà no és prou bo com per ser comunista, ni tan dolent com per haver de ser només capitalista.
Jo penso que actuar de forma impulsiva és dolent de mena; per definició, ja que, encara que actuis "perquè si", sempre t'ho pots arribar a pensar dos cops. Autojustificar-se en la impulsivitat és propi de persones inmadures o amb por del què diran.
Això sí, l'home és bo per natura. Després, som el que som. El problema que tenim és ben clar: el nadó plora quan no en té, però no sap agrair el que té quan és allò que li dóna la vida. D'una manera o altra, tots som nadons: donem per fet el que tenim i plorem quan no ho tenim. I això és aplicable al món econòmic, tant de moda, últimament.
Ala, roji-negro,
Fins demà
La filosofia de bar és la millor!
No estic justificant la forma immadura d'actuar impulsivament, encara que, el que dic que l'home necessita d'aquesta actuació, ja que és més animal del que es pensa.
Tot això, és bastant complicat, però molts cops pensar-ho dues vegades és molt difícil, i fer-ho perquè sí, no sé perquè, omple XDXD.
Gràcies per passar-t'hi.
Una abraçada
Revolta
Això de ser cabró o no és bastant relatiu, depén del que hagis fet, de a qui li hagis fet, i de quan ho hagis fet. No hi ha veritats absolutes, tot són opinions, per molt que després d'escoltar-les seguim sent tan tossuts que seguim pensant que la nostra és la correcte.
I sí, els humans seguim sent animals, ens guiem pels nostres instints i deixem la lògica i la raó pels assumptes que requereixen més cap i menys cor. Però realment, si possessim més cap en tots els aspectes de la vida, aquesta perdria emoció i espontaneïtat. Que tots sabem el plaer i l’autoestima que dóna haver fet una cosa sense pensar i que surti bé!! I el somriure que se’t dibuixa després a la cara no té preu.
En el fons, saber si el que fem està bé o no, ho sabem medint els beneficis que obtenim després, és així de trist. Apart, la gent sempre mirarà més el que has fet malament que el que has fet bé.
..Alba*
Considero ke creure ke les persones sóm bones o dolentes per naturalessa és ser massa simplista i infantil, ja que cada persona és diferent i no és pot saber perquè hi ha factors que influeixen en els nens quan són petits i encara no tenen consciència.
Publica un comentari a l'entrada