Fa uns dies que penso en fer aquest post. Fa uns quants mesos que estic veient una radicalització de Catalunya, i en especial TV3, sobre el que és la cultura per a ells. Podríem dir que la cultura avançada és la que s'està imposant a casa nostra. Aquesta aventura ha començat bàsicament per tres bandes. La primera d'elles va ser la moda. El bread&butter va inaugurar aquest punt àlgid de la cultura postmoderna catalana. Després d'aquesta gran trobada de moda "urbana" europea, va arribar el 080 BCN fashion week i altres desfilades urbanes. La segona banda és l'art. S'ha potencialitzat de forma molt forta el Dhub Barcelona, el centre Santa Mònica i el MacBa ajudat de rerefons pel CCCB. Finalment i de forma més generalitzada la cultura moderna ha aparegut en la música. Han sorgit grups com Manel o Manos de Topo i d'altres com Mishima, Love of Lesvian, Els Amics de les Arts o Antònia Font han ressorgit, després d'anys de lluita en els petits espais.
Com ja he dit TV3 no deixa de bombardejar-nos amb informació sobre tota aquesta moguda de disseny urbà, pintura abstracte i música neofolk extraterrestre. No entenc com la televisió de Catalunya ens vol donar per bona que aquesta és la cultura a seguir. Programes com Ànima, Silenci, l'Hora del Lector, L'illa del Tresor o els mateixos Telenotícies només ens mostren aquesta realitat deixant tota la demés cultura fora. Actualment si ets artista clàssic o escriptor de novel·la negra no apareixes a la tele, com també passa si ets cantant i el teu objectiu no és anar a la Damm, al Primavera Saund, al FIB o al Sonar.
Amb tot això, no estic dient que no es promocioni tot aquest moviment que dóna força a la indústria artística catalana, sinó que el greuge comparatiu que s'està fent amb altres artistes és greu. Només a petits afectes comparatius podem dir que TV3 dedica 30 segons a explicar que Manel omple un segon teatre a Madrid i només 10 a dir que Obrint Pas ha estat al Japó de gira. Que passa amb tota la música que tenim i no canta neofolk estrambòtic. Els programes com Spuknik o Clip ja han passat a la història. Ningú sap res ja dels clàssics com L'n'B o Sangtraït i de tant en tant surten els Pets o Sopa de Cabra comentant la jugada sobre els grups novells. La generació del País Valencià ha sigut oblidada i la nova Rumba (estil 100x100 català) no ha tingut cap efecte ni televisiu ni radiofònic.
Crec que s'hauria de replantejar una mica el cobriment informatiu de la cultura i l'art a Catalunya i, almenys a la televisió pública, repartir una mica millor els temps, ja que sembla que hi hagi una mà que dirigeix que no vulgui que la gent sàpiga que hi ha un altre món fora dels que no protesten. Que l'art i la cultura reivindicativa, o els que volen exposar al carrer o fer música en directe fan una mica de por?. La veritat que és molt més fàcil anunciar uns nois macos, modestos i que escriguin, dibuixin o cantin sobre l'amor, el tema universal.
En fi, la reflexió us la deixo aquí i vosaltres ja em direu el que penseu.
Visca la cultura popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada