Sobre l’educació

Molts cops m’he preguntat sobre què és la nostra educació. Que si l’escola, que si la família, el grup d’iguals, l’educació en el lleure...

Personalment, crec que l’educació és tot aquell estímul exterior que ens fa aprendre i evolucionar, al llarg de tota la nostra vida. Si bé és cert, que a les etapes primerenques de la nostra etapa vital, som molt més receptius i aprenem tot l’important per sobreviure en aquesta societat, un cop a la maduresa, penso, que aprens allò que et fa feliç i t’emociona.

Molts cops, preguntant i discutint amb els monitors i monitores de l’Esplai, hem discutit sobre qui està aprenent més en el centre: els nens o nosaltres?. La meva experiència ha estat molt positiva, i tot i que molts cops desespero per tenir un temps lliure, crec que he après com a persona.

Un cop tenim això clar, vull introduir el tema essencial del que vull parlar. Com i què hem d’educar. Aquestes, són dues preguntes clau que m’he fet més d’un cop. Si tenim una educació lliure, hem d’educar amb els valors occidentals que tenim? Com ho fem perquè a la gent que eduquem no segueixin els nostres errors...

Després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió, que cadascú tenim una forma d’educar, i aquesta és la gràcia. Si ens mirem a nosaltres mateixos, veurem que tenim una mica de cada persona que ha influït en la nostra vida, i això és el que realment val. Si tenim una educació multilateral i multidimencional, podem escollir quins són els valors i les propietats intel·lectuals que hem de recollir, un cop els altres han sembrat.

Jo personalment, crec que he d’educar en els valors de la igualtat i de la llibertat (en aquest ordre), i un cop això està assumit, presentar tots els altres valors universals com la solidaritat, la tolerància i la integració. Però mai oblidant que sense cultura ni arrels no es pot volar amb llibertat. Per tant, penso que a qui he educat hauria de pensar que ho he fet sempre amb voluntat de creixement tan corporal, com cognitiu i espiritual. Si arriben a aquesta conclusió, la meva feina com educador ha arribat a bon port. La cosa bona és que amb mi, sempre hi ha hagut un bon equip que ha completat el que jo he intentat crear.

Espero que tots els nens i nenes que estan creixent avui en dia, tinguin una millor educació formal de la que vàrem tenir nosaltres. Només així podrem canviar l’establert, sinó tornarem a caure en el parany de sempre.

Revolta

PD: bones vacances a tots