Traient el renta plats estava pensant com poder actualitzar el meu blog. Que explicar més que els altres no sàpiguen. Sobre que poder discutir i que la gent em comenti críticament.
Llavors m’han vingut les paraules d’en Silvio i en Fer avui fent una cervesa i discutint qui era el típic cabró i qui era neo “cabró”.
En molts moments de la vida, has de fer coses que no van en la moral quotidiana normal. La veritat, no em demaneu perquè, però penso que l’home segueix sent aquell animal que porta interiorment i que és indestriable, i per tant no pot separar la seva racionalitat amb el seu aspecte més brutal, malgrat autors clàssics amb els seu ego natural, volguessin que tots els homes fossin tan llestos com ells, i teoritzessin que tota la massa és animal i ells són elits i per tant homes.
Això fa que molts cops actuem de forma impulsiva, tot i saber que no ho hauríem de fer. Estic parlant de tots els aspectes de la vida, ja sigui en els estudis, la vida, l’amor, els esports o en el sexe. Molts cops aquestes accions ens porten a sentir malestar interior i remordiments, pel record que tenim d’aquell moment o per por al futur. Per altre banda, hi ha molts moments que no sentim aquesta angunia interior, més ben dit, ens alegrem d’haver fet totes aquestes accions.
En algunes ocasions no he sabut quan una acció era immoral, ja que no he tingut aquell neguit que diuen que es té quan es fa alguna cosa malament. No sé si serà culpa meva, però algun cop m’ha sabut greu no tenir-lo, i llavors em poso a discutir amb mi mateix si el que sento és normal sentir-ho, o hauria de sentir una altra cosa diferent. Finalment sempre arribo a la mateixa conclusió (evident si sempre discuteixo amb mi mateix), que és que al final, qui diu que està bé o malament és la tradició i la societat on estem immersos. Ja sé que en molts casos poso aquesta com a culpable i que molts cops fa coses bones, però ara mateix penso que és així.
Perquè els gays tenen por de dir que ho són?, perquè si t’agrada una noia tens por a dir-li que l’estimes?, perquè parlar de sexe i de si les noies es masturben o no, està mal vist?, perquè et cataloguen per la roba en que vas vestit, la gent que va més “hortera”?. Són moltes de les preguntes que em faig, i no són les úniques. També moltes formes d’actuar estan mal valorades o mal vistes quan surten de la visió normal. No entenc res, ja que els que critiquem més, som els que ens hauríem de mirar més al mirall, i ho dic en primera persona, ja que, molts cops jo també estic en aquest grup, i mai es fa prou per sortir-hi.
Els nens que els peguen a classe, haurien de ser els més protegits. Aquells que no es poden pagar un pis, haurien de tenir-ne un de digne. Les professions més renegades són les que més necessitem. Les persones que més estimem, són les que més depreciem.
Deixem-nos de parides i anem a l’acció directe, en el bon sentit de la paraula.
Si la societat et menja, menja’t la societat.
Revolta
PD:Però sóc cabró o no?, mai ho acabaré de saber, que hi farem!
