
Ara mateix, estem vivint en una situació difícil i de controvèrsia mundial que ens evoca a la paradoxa.
Sabem que l’amor a la terra que ens dona vida i l’estima als semblants, és una cosa superior, i encara que molts ho defineixin com a nacionalisme, trobo que aquesta paraula està massa desprestigiada per utilitzar-la com a habitual.
Molts comentem l’error, i jo el primer, de valorar com a positiu allò proper a nosaltres, i de creure dolent al que està més lluny. És evident, que ningú, o gairebé ningú, dirà que prefereix viure fora de la seva terra de naixement o criança.
Tot i això, hi ha moviments, que defenen un nacionalisme diferent, una estima diferent amb un significat diferent. Aquests són els que volen un treball de xarxa, una comunicació fluida entre nacions per fer un món més lliure, i amb menys fronteres. Un món on les diferències fossin una virtut i no un desig d’odi, i on la paraula ser signifiques vida. Un món on no es confonguessin la paraula nació, amb la paraula Estat, i on tothom pogués ser d’allà on vol ser.
Aquests, acostumen a ser mencionats com a anarquistes, per aquells que creuen en un Estat ferm i traïdors per aquells que encara no han descobert que estimar la terra no és dolent. Per tant una mala definició per als dos aspectes.
L’únic que es vol és un món lliure de feixisme, i una Catalunya lliure d’odi nazi, tan català com espanyol...
Revolta
Ni França, ni Espanya, i Estat català.
PD: Deunidó com estic avui...XDXD
5 comentaris:
Però, no em queda gaire clar. Estàs a favor d'un estat català o no ?
Salut
Estaria a favor d'un Estat Català amb la corrent actual, però no seria la meva fi. Es podria dir que ideològicament m'agradaria anar més allà d'un Estat, però sé que és una utopia.
Mersi per comentar
revolta
Home, si més no ho intentarem! Que per res no armam tot això!
De qualsevol manera, tota ajuda i/o consell serà molt ben rebut! Especialment si ve d'un veterà...
Ei nen!
Estic d'acord amb això que dius que hem de mirar fora; que no ens podem tancar. És que crec que involuntariament ja es fa: sempre que veiem alguna bona idea ja estem pensant en com adaptar-la a les nostres característiques, i no veig res de dolent en això. Al contrari: ens farà ser més rics tant política com culturalment.
Una abraçada.
Sempre teu.
Publica un comentari a l'entrada