Entre apunts i estudis nadalencs, he recordat un autor, que aquest any m’ha marcat. El seu nom és Putnam i va dir una de les frases més meritòries que he escoltat en la meva vida: “ Itàlia a evolucionat més amb associacions corals i clubs de futbol que resant.” Ell, es referia a que el benestar i l’evolució d’un país ve vinguda a partir de la participació desinteressada de la població en associacions horitzontals, i no en institucions rígides i que no deixen participar al públic general.
Quan vaig veure aquest autor, em vaig emocionar i ho vaig veure clar, “el que jo pensava, estava fonamentat amb autors de reputació!”. La veritat, que des de ja fa uns quants anys, porto pensant, que la bona governança, no es feia en als grans parlaments i en les grans institucions. L’església va dominar el poder en tota l’època tan medieval, com moderna, i l’ésser humà va quedar estancat en la seva estupidesa. Es va demostrar que institucions de ferro i coercitives no podien dur a un bon terme. Llavors, va arribar la “gran revolució” del país veí. Aquell gran somni que volia portar llibertat, fraternitat i igualtat, es va quedar amb un simple canvi d’elits-aristocràtiques a elits-burgeses. La gran població va quedar marginada a aguantar el que calgués. Finalment va arribar el segle XX, i les coses van començar a canviar. La gran massa de població va començar a agafar el poder, poc a poc, però sense parar. Primer, van començar les sufragistes, després van ser els moviments antiviolència com el de Mohamed Gandi, Luter o els hipies. Posteriorment van radicalitzar-se i van aparèixer moviments radicals com els Black Panter i el 0 7, que institucionalitzant-se van fer sorgir el que ara anomenem ONL. Totes aquestes organitzacions i moviment socials, eren molt distants entre ells, però tenien una cosa en comú, millorar la societat i integrar les minories en aquest món de democràcia majoritària. Aquestes organitzacions també tenen en comú que creuen en una anàlisi de xarxa. Com diria una cançó, cadascú es sap moure per la seva zona perfectament i per això és bo en allò que coneix. Si aquest individu cus una xarxa d’afinitat i integra altres organitzacions germanes, tindran més força, sense perdre el control de base. Si finalment aquestes s’ajunten amb d’altres, formaran una coalició força gran i tindran molt més poder, i fins i tot poden tenir el luxe que les institucions els escolti.
Per tant l’evolució de l’ésser humà està en la confiança establerta entre individus, i com aquests són capaços d’integrar diferents idees per fer un grup a un enemic comú. Això ens porta a la idea de la bona fe ciutadana i la desaparició dels free-riders, que són els polls de la societat. També es dona a entendre que s’hauria de veure un canvi en la situació social i cultural mundial i sobretot en el nostre país. Però poc a poc i lluita a lluita això pot passar.
Si en els anys 60 va poder passar, perquè no pot tornar a passar?, jo crec que podem tornar a cridar llibertat, amnistia... i podem tornar a repescar els moviment autèntics, tot clar, modernitzant-los i adaptant-los a avui en dia.
Algun dia podrem tornar a carregar les armes amb clavells vermells, algun dia tornarem a replantejar la intifada.
Tot desitjant-vos un bon solstici d’hivern
Revolta
Quan vaig veure aquest autor, em vaig emocionar i ho vaig veure clar, “el que jo pensava, estava fonamentat amb autors de reputació!”. La veritat, que des de ja fa uns quants anys, porto pensant, que la bona governança, no es feia en als grans parlaments i en les grans institucions. L’església va dominar el poder en tota l’època tan medieval, com moderna, i l’ésser humà va quedar estancat en la seva estupidesa. Es va demostrar que institucions de ferro i coercitives no podien dur a un bon terme. Llavors, va arribar la “gran revolució” del país veí. Aquell gran somni que volia portar llibertat, fraternitat i igualtat, es va quedar amb un simple canvi d’elits-aristocràtiques a elits-burgeses. La gran població va quedar marginada a aguantar el que calgués. Finalment va arribar el segle XX, i les coses van començar a canviar. La gran massa de població va començar a agafar el poder, poc a poc, però sense parar. Primer, van començar les sufragistes, després van ser els moviments antiviolència com el de Mohamed Gandi, Luter o els hipies. Posteriorment van radicalitzar-se i van aparèixer moviments radicals com els Black Panter i el 0 7, que institucionalitzant-se van fer sorgir el que ara anomenem ONL. Totes aquestes organitzacions i moviment socials, eren molt distants entre ells, però tenien una cosa en comú, millorar la societat i integrar les minories en aquest món de democràcia majoritària. Aquestes organitzacions també tenen en comú que creuen en una anàlisi de xarxa. Com diria una cançó, cadascú es sap moure per la seva zona perfectament i per això és bo en allò que coneix. Si aquest individu cus una xarxa d’afinitat i integra altres organitzacions germanes, tindran més força, sense perdre el control de base. Si finalment aquestes s’ajunten amb d’altres, formaran una coalició força gran i tindran molt més poder, i fins i tot poden tenir el luxe que les institucions els escolti.
Per tant l’evolució de l’ésser humà està en la confiança establerta entre individus, i com aquests són capaços d’integrar diferents idees per fer un grup a un enemic comú. Això ens porta a la idea de la bona fe ciutadana i la desaparició dels free-riders, que són els polls de la societat. També es dona a entendre que s’hauria de veure un canvi en la situació social i cultural mundial i sobretot en el nostre país. Però poc a poc i lluita a lluita això pot passar.
Si en els anys 60 va poder passar, perquè no pot tornar a passar?, jo crec que podem tornar a cridar llibertat, amnistia... i podem tornar a repescar els moviment autèntics, tot clar, modernitzant-los i adaptant-los a avui en dia.
Algun dia podrem tornar a carregar les armes amb clavells vermells, algun dia tornarem a replantejar la intifada.
Tot desitjant-vos un bon solstici d’hivern
Revolta
3 comentaris:
Interessant, aquest Putnam. I també interessants les teves reflexions, sí senyor.
Buen Natale, signor David!
Massimo
Home, comparteixo amb tu que l'Església medieval va frenar l'avenç en tot allò que li suposava un problema, però al mateix temps els monestirs medievals eren el centre de coneixement. Sol difonien el que no els era perjudicial, però tot i així eren els que canalitzaven el progrés intel·lectual.
Una altra cosa: l'adquisició de drets per part de col·lectius ha de ser vist com un conflicte social: uns demanen unes coses, d'altres no creuen que sigui positiu canviar. Però s'ha de tenir present que ni totes les demandes són positives (al contrari: moltes afebleixen i fan entrar en decadència societats anteriorment més eficients, que tampoc vol dir que totes siguin negatives o mancades de raó)ni que la igualació afavoreix al bon funcionament social.
Moltes vegades la igualació en tot entorpeix el bon funcionament social, que es basa en un intercanvi des de la diferència: uns tenen unes coses per oferir, uns altres unes altres. I això és així, uns neixen amb unes capacitats i uns altres amb unes altres. I alto, dic capacitat i no nivell econòmic.
Un salut David!
PS: els Black Panthers eren supremacistes negres.
ostia mol bona aksta frase !!!
( no conexia aks tio, xo ara ma despertat interes )
La penses detalladamen i et dones compte ke es la veritat ( alla a on la gen pot decidi es mes participativa ke no alla a on no )
Bones festes
Publica un comentari a l'entrada