Com un símbol pot representar tantes coses i alhora tan poc. Si senyors i senyores, estic parlant de la figura d’Ernesto Guevara, més conegut com Che, pel seu accent argentí. Avui i comentant amb un col·lega, m’he adonat que la figura del guerriller, està més venuda que mai.
Samarretes, fotografies, dissenys de tot tipus, i fins i tot anuncis de moda, porten la figura inconfusible d’aquest personatge. El que jo no sabia, que també el Peso cubà tenia el seu rostre imprès a la cara. Això si que ho trobo intolerable. Que una colla de cretins portin la seva insígnia gravada en alguna part del seu cos o vestuari, pot passar, pe això mateix són cretins. Però que un poble que representa ser comunista, estampi la seva moneda amb la cara del seu llibertador, ho trobo humiliant.
Si el comandante estigués encara entre nosaltres, no sé pas que diria, ja se sap que aquests revolucionaris, primer una de cal i després una de sorra..., però si conservés la dignitat de quan era jove, vomitaria sobre de la cara de Fidel.
Tandebó, el poble cubà tingués tanta educació, com per tenir respecte als qui van lluitar i van deixar la vida per la causa, i retirés aquesta moneda de la circulació.
Ara entenc la seva famosa frase: “cuando encontramos las respuestas, nos cambiaron las preguntas”
