Com un símbol pot representar tantes coses i alhora tan poc. Si senyors i senyores, estic parlant de la figura d’Ernesto Guevara, més conegut com Che, pel seu accent argentí. Avui i comentant amb un col·lega, m’he adonat que la figura del guerriller, està més venuda que mai.
Samarretes, fotografies, dissenys de tot tipus, i fins i tot anuncis de moda, porten la figura inconfusible d’aquest personatge. El que jo no sabia, que també el Peso cubà tenia el seu rostre imprès a la cara. Això si que ho trobo intolerable. Que una colla de cretins portin la seva insígnia gravada en alguna part del seu cos o vestuari, pot passar, pe això mateix són cretins. Però que un poble que representa ser comunista, estampi la seva moneda amb la cara del seu llibertador, ho trobo humiliant.
Si el comandante estigués encara entre nosaltres, no sé pas que diria, ja se sap que aquests revolucionaris, primer una de cal i després una de sorra..., però si conservés la dignitat de quan era jove, vomitaria sobre de la cara de Fidel.
Tandebó, el poble cubà tingués tanta educació, com per tenir respecte als qui van lluitar i van deixar la vida per la causa, i retirés aquesta moneda de la circulació.
Ara entenc la seva famosa frase: “cuando encontramos las respuestas, nos cambiaron las preguntas”
4 comentaris:
Hola Revolta! Bon escrit, sí senyor.
Estic d'acord amb tu sobre el fet tan trist de que un lluitador contra el capitalisme acabi essent una figura recorrent dins el mateix capitalisme... i a més animat pels seus ex-colegues de batalles! Quina tristor... Però és la gran paradoxa de l'ésser humà, oi? A vegades pensem el que sabem que no podem fer perquè no ho podem fer. Així, el Che és un símbol anti-capitalista dins el mateix capitalisme.
De vegades penso que l'humà és meravellós perquè és sumament paradoxal i hipòcrita. Quina bellesa!
Tanti saluti dal tuo amico Massimo
Em recorda èl cas de Nietzche: volia carregar-se la filosofia i el van integrar com a filòsof crític, xd.
Au!
PS: per cert, amb l'Explorer als teus textos segueixen apareixent unes línies estranyes.
Buenas! me gusta porque este tema trata de mis dos personajes argentinos favoritos de toda la histora: El Che... y YO jajaja (yo te mostré esos 3 pesos cubanos eh jajaja).
Sin duda comparto contigo la idea de que jamás usaría una camiseta del Che, y creo que compartimos las razones, con lo cual, no voy a escribir sobre eso.
Lo que si no estoy de acuerdo, es con el problema en sí de su cara en una moneda. Yo lo veo a modo de homenaje, para el Comandante... Además, y considerando que durante su "gobierno" en Cuba, el mismo Ernesto uno de sus cargos fue el de presidente del Banco Central de Cuba, no lo veo tan desacertado...
Un abrazo Deivid, nos vemos mañana crack!
Hola David,
E vis l comen ke li as deixat al miquel, i crec ke am lo que les cup mai es presentaran a unes eleccions que no siguin locals, no es veritat, ja que s'han presentat a les europees, i ara estan debatint si presentar-se a les catalanes del 2010. Per lo altre estic crec igual que tu.
Nou blog de les jerc sant just
Damià
Publica un comentari a l'entrada