Entre llibres, manuals i apunts, he estat pensant com seria la independència del nostre territori a través de la visió d’alguns dels politòlegs més famosos i controvertits.
Primer podríem preveure una pressió sociològica per part dels ciutadans. Aquest seria un treball en xarxa de totes les organitzacions socials i culturals d’arrels catalanistes. Podríem començar amb organitzacions purament procatalanes com La Plataforma per la Llengua, Omnium Cultural, Racó Català.... Posteriorment altres grups com els excursionistes, grups de guies i centres d’arrelament català també haurien de començar a pressionar. Finalment els moviments estudiantil i de treballadors catalans com SEPC o Treballadors Catalans, i grans empresaris i representants de la cultura feta al nostre país. Això podríem dir que seria una mescla entre el Problem Stream, i el treball en xarxa social de Putnam. Tot aquest moviment hauria de tenir una situació de crisis mai vista abans al nostre país. Això faria afecta de Feed-back i destaparia altres problemes, i mostraria el nostre crit internacionalment, i potser altres països sense autodeterminació s’apuntarien al moviment
En el Policy Stream, tindríem els grans thinks tanks catalans, com poden ser les seves universitats més arrelades a la realitat catalanista com la UAB, UDG o la Blanquerna, o d’altres com fundacions com la Jordi Pujol (que hauria de demostrar que és catalanista), o associacions com Sobirania i Progrés.
Finalment, faltaria que la situació política o Political Stream, fos favorable a la situació. Per tenir aquesta situació, seria indispensable l’actuació de partits que apostessin per la independència de Catalunya i es deixessin d’hipocresies i tonteries com la casa gran. Jo intentaria fer una jugada magistral impossible de fer a la realitat. Una refundassió de Solidaritat Catalana, amb tots els partit i altres d’independents que volguessin la separació de l’Estat espanyol del català. Intentaria fer un CDC+ERC+CUP, i d’altres com gent d’ICV o PSC-CPC, que estiguessin disposats a treballar junts per un objectiu ampli.
Tot i aquest camí, quedaria la disputa amb Madrid, i tot el desgast incremental que suposaria. Però tot i així, jo crec que podria resultar... digueu-me hipotètic o idealista... però crec que podria funcionar.
Apa una abraçada i força per la repassada final!
Revolta
4 comentaris:
difícil... impossible? poques coses en aquesta vida ho són!
blog novell?
Ostia David, ida de olla, eh?? A ver si acaban los exámenes y hacemos un formateo de todo esto xDD.
Una abraçada!
Hem de tenir present que la força dels diversos grups no radica en el seu nombre, ans el contrari. Ara ja tenim moltes plataformes sobiranistes, però al ser moltes cap és especialment forta. Això no funciona com el parlament, on els partits s'uneixen si els líders ho volen i voten conjuntament sol dient sí o no. Aquí, en el terreny dels grups, hi ha molta més negociació, sacrifici i fins a cert punt altruisme. Pocs d'aquests grups acceptarien ser menys protagonistes que els altres, hi ha moltes enveges de per mig. Crec que en aquest terreny ens cal un lobby molt gran, sense fissures, i si es vol dividit en petites parcel·les que mantinguin els grups actuals cada ú fent una tasca (un negociant amb polítics, un movent diners, un fent una xarxa internacional... Peròa amb estats! Mai amb d'altres nacions sense estat o regions que puguin debilita la nostre defensa. No oblidem que qui té el poder són els estats, i necessitem que els beneficis de la nostre independència siguin més que els costos, com seria que perdessin part del seu territori.
Per últim dir que la única manera de que els polítics defensin la independència, i estic pensant en CDC, és que s'adonin que el que perd ERC es prou important per què ells tinguin majoria absoluta.
Fins demà!
doncs a mi m'agradat aquest exercici de streams jejejeje i la veritat és que em va anar bastant bé per aprendre'm millor tot aquell tema jajajaja
Tanti saluti!
Victor
Publica un comentari a l'entrada