Avui fa 20 anys que va cauré l’últim vestigi del comunisme rus. Per aquest motiu totes les televisions han donat la notícia d’alegria per aquell fet. Els noticiaris anaven plens de la efemèride de que tal dia com avui de fa 20 anys va caure el mur i que per fi els ciutadans que vivien en la part dolenta del món van tenir la llibertat que es mereixien.
Tota la generació que vàrem néixer aquell anys i els posteriors no podem imaginar-nos com deuria ser viure en aquella època, però si que podem veure quines han sigut les repercussions des de llavors.
El liberalisme després de lluitar, durant gairebé dos segles, es va imposar per tot el globus desenvolupat, i ja no hi havia cap tesis que se li oposes. Alguns preveien la fi de la història i la transformació de tots els països en règims autoritaris cap al lliure mercat i la democràcia representativa, i la veritat que tenien raó. Molts dels països, per no dir que tots, de la part nord del nostre món tenen aquest sistema i es veu que estèticament els hi va força bé.
El que no van saber preveure tots aquests evangelistes de la doctrina liberal era el que passaria dues dècades després. L’atur, el treball precari, la lluita per l’aigua, la contaminació, la pobresa, la falta de llibertat d’expressió, la tortura i l’individualisme, és el que ens a portat viure en aquest món de la panacea lliure-mercantilista.
Avui pot ser un dia de celebració per milers de persones que poden gaudir dels avantatges de tenir deu televisors a casa, però que vagin en compte que la cobdícia no els deixi cecs. Segurament milers de treballadors afectats per expedients de regulació han vist les notícies amb un posat diferent. La llibertat d’expressió es veu diferent tancat entre reixes per defensar el teu ideal. Tres quartes parts del planeta no ha pogut veure el noticiari, ja que no guanya ni un Dòlar al dia. Hi ha periodistes que no han tingut diari per dir el que pensen realment. Milers de persones no han pogut gaudir de la notícia amb col·lectivitat perquè no se’ls permet de reunir-se....
Només puc dir que fa vint anys que la gent es pensa que no tenim alternativa i que hem de viure com autèntics autòmats. Dons jo avui dic que no. Hi ha alternativa a aquest món que vivim. La nostra evolució no passa per l’individualisme i el mercat, sinó per a la assemblea i la cooperació. El nostre futur no passa per a competir per a guanyar un sou i que el patró se’n dugui la plusvàlua, sinó per a la participació activa a la societat i la repartició del guany per aquell que l’ha treballat. La nostra vida no pot tirar endavant depreciant al veí o a l’estranger, sinó integrant-lo i fent-lo partícip de la nostra societat. Hem de posar fre a la idea de que no hi ha alternativa, perquè és una simple fal·làcia.
Avui no hem de celebrar que va caure la dictadura, perquè ens en van col·locar una altre.
Jove, pensa i actua
1 comentari:
Hola David,
Et contestaria si no sapiguessis que he escrit (prèviament xD) un article sobre la mateix qüestió.
Només un apunt sobre les quatre paraules del final de l'article. Personalment, penso que "Jove, pensa i actua" és una crida al "criticisme" per part del jovent. Tot i això, em pregunto que és per a tu "actuar". Personalment, considero com a una persona "crítica" un conservador reaccionari que vol que tot romangui tal i com ja està; si m'ho argumenta de manera efectiva.
En tot cas, un jove d'esquerres avui dia no sé pas com pot "actuar". I t'ho dic des de les més gran innocència. Realment, si em contestes, espero que no citis les ONG's, que si no ja saps que no em ficaré de bon humor jaja.
Una abraçada
Silvio
Publica un comentari a l'entrada