Tenim la fama de ser una generació que no tenim valors, que no volem treballar i que hem perdut la passió per la vida. Tenim la fama de que hem nascut vivint bé i que per culpa això no tenim empenta ni tenim ideals. Tenim la fama d'haver creat el botellon i de fumar fins a no poder més. Sincerament, crec que no ens ho mereixem.
Som la generació amb més nivell educatiu. Som la generació amb més voluntaris treballant. Som la generació que fa la feina que els altres no volen fer. Som la generació que cobrem sous més baixos. Som la generació més estigmatitzada. Som la generació de l'oblit.
És veritat que també hem nascut, molts de nosaltres, amb la falicitat de tenir-ho tot fet, i molts de nosaltres han sapigut aprofitar bé, o malament, la jugada i fer-se els amos de casa seva. En canvi, molt d'altres hem volgut agafar el toro per les banyes i agrair la feina que s'ha fet per nosaltres. Hem de donar les gràcies per tot el camí que s'ha aplanat abans que nosaltres, però no ens hem de quedar amb els braços creuats menjant dels fruits que altres han plantat.
Nosaltres haurem d'assumir que serem els primers que viurem pitjor que els nostres pares. Haurem de viure amb les retallades que estem veient aquests últims anys. Hem d'estudiar fins a la sacietat, tenir més idiomes que ningú, tenir experiència laboral i ser solidaris, per guanyar mneys i treballar més anys que ningú, serà cosa del capitalisme que omple les nostres vides. Per això, hem d'estar preparats i assumir amb coratge que les lluites tornen i que podem passar a la història com aquells que van recordar que es va fer a l'antiguitat per aconseguir noves fites.
Crec que som capaços d'això i de molt més, encara que de vagades defellim
Endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada