La política pantalla és aquella acció important presa pel govern dotada d’una baixa aportació econòmica i un gran interès social per diluir altres problemes d’elecció política que podrien tenir alts costos polítics, econòmics o socials.
Aquestes accions es poden trobar repartides transversalment al llarg de tota l’acció de govern. Tot i així, el més normal es que es trobin emmarcades en lleis i en polítiques públiques. D’aquesta manera, el govern pot centrar l’opinió pública en un fet concret, mentre es fan d’altres accions que no estarien ben valorades. També es sol utilitzar aquest mètode quan es vol impulsar l’acció de govern o quan es vol impulsar algun grup en concret i aconseguir el seu favor.
D’exemples polítics reals que han utilitzat aquesta estratègia hi ha infinitats. Tot i així, podem dir que el govern socialista de Jose Luís Rodríguez Zapatero (2004-2011) ha mostrat gran habilitat per fer pantalles de fum amb polítiques molt mediàtiques i amb baix interès econòmic que li van donar un gran rèdit positiu a la primera legislatura. La llei de matrimonis homosexuals, la llei antitabac, la llei anticonceptiva... i així, molts altres exemples que han bombardejat constantment a la televisió. Per altre tema, l’educació, el mercat financer i el laboral, la distribució territorial de l’Estat i d’altres temes de molta importància, però d’un cost polític i/o econòmic inabastable han quedat renegats. Només una finestra d’oportunitat única com la crisis a la meitat de la segona legislatura han fet possible aflorar aquests temes i debatre’ls de forma traumàtica per aquest govern.
Un altre exemple ha sigut la política seguida per l’ajuntament de Barcelona a les Rambles d’aquesta ciutat. La delinqüència, la prostitució, l’arquitectura antiga i l’excés de gent passejant per aquest carrer ha fet plantejar diferents projectes per poder garantir la convivència. Els costos de tots aquests projectes són molt grans, ja que el fet de fer obres o d’augmentar la seguretat del carrer pot suposar una gran pèrdua de diners per a la ciutat. Per aquest mateix motiu el consistori ha decidit fer una simple política. Ha donant poder a la federació d’entitats de les rambles, per diluir l’acció contraria de la decisió, i ha proposat traslladar les estàtues humanes a la rambla Santa Mònica, on hi ha menys gent i el carrer és més ample. Aquesta acció fa que l’ajuntament assumeixi pocs costos a la vegada que fa alguna acció que la població creu positiva, tot i que el problema real segueix candent.
Aquestes accions es poden trobar repartides transversalment al llarg de tota l’acció de govern. Tot i així, el més normal es que es trobin emmarcades en lleis i en polítiques públiques. D’aquesta manera, el govern pot centrar l’opinió pública en un fet concret, mentre es fan d’altres accions que no estarien ben valorades. També es sol utilitzar aquest mètode quan es vol impulsar l’acció de govern o quan es vol impulsar algun grup en concret i aconseguir el seu favor.
D’exemples polítics reals que han utilitzat aquesta estratègia hi ha infinitats. Tot i així, podem dir que el govern socialista de Jose Luís Rodríguez Zapatero (2004-2011) ha mostrat gran habilitat per fer pantalles de fum amb polítiques molt mediàtiques i amb baix interès econòmic que li van donar un gran rèdit positiu a la primera legislatura. La llei de matrimonis homosexuals, la llei antitabac, la llei anticonceptiva... i així, molts altres exemples que han bombardejat constantment a la televisió. Per altre tema, l’educació, el mercat financer i el laboral, la distribució territorial de l’Estat i d’altres temes de molta importància, però d’un cost polític i/o econòmic inabastable han quedat renegats. Només una finestra d’oportunitat única com la crisis a la meitat de la segona legislatura han fet possible aflorar aquests temes i debatre’ls de forma traumàtica per aquest govern.
Un altre exemple ha sigut la política seguida per l’ajuntament de Barcelona a les Rambles d’aquesta ciutat. La delinqüència, la prostitució, l’arquitectura antiga i l’excés de gent passejant per aquest carrer ha fet plantejar diferents projectes per poder garantir la convivència. Els costos de tots aquests projectes són molt grans, ja que el fet de fer obres o d’augmentar la seguretat del carrer pot suposar una gran pèrdua de diners per a la ciutat. Per aquest mateix motiu el consistori ha decidit fer una simple política. Ha donant poder a la federació d’entitats de les rambles, per diluir l’acció contraria de la decisió, i ha proposat traslladar les estàtues humanes a la rambla Santa Mònica, on hi ha menys gent i el carrer és més ample. Aquesta acció fa que l’ajuntament assumeixi pocs costos a la vegada que fa alguna acció que la població creu positiva, tot i que el problema real segueix candent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada