És tard, ja és fosc fa estona… Una dolça melodia sona de fons com si alguna ma intencionada volgués treure aquell amarg record del teu cor, on fa anys, el vas encabir i semblava que havia de romandre pels segles dels segles.
No recordes quan fa que no et senties així, lluitant entre l’enyor del passat i la por del futur. Vivint en un present inexistent i amb unes perspectives de futur encara pitjor. Penses que això no és el pitjor que et pot passar en una sala buida de gent i plena de records sostinguts en aquella càlida brisa d’agost. Sents un ventet suau que no destorba ni fa bé, simplement està present. Et provoca una sensació curiosa que et posa la pell de gallina i et produeix un calfred que et recorre tota l’esquena des del coll fins aquell punt indeterminat entre ronyons i cul.
Mentre el so, diluït pel destorbs del carrer, et transporta en un món nou de sensacions. No pots recordar on la vas escoltar per última vegada, però si que te n’adones que et regira les entranyes i et posa l’estomac a l’inversa. Comences a veure-ho tot una mica més fosc del que estava abans i fins i tot, per un moment, creus que en la penombra pots veure la malícia de tota la humanitat concentrada en aquell punt.
Finalment empasses tota la saliva que la teva llengua no pot absorbir i notes que és amarga i més calenta del que normalment pots detectar. Notes com suaument va baixant per la gola estriada dels crits de la nit anterior. Pots, fins i tot, arribar a notar com arriba a l’estómac remogut i indigest.
Penses que temps millors arribaran i et disposes a tancar els ulls per passar una nit més de soledat i fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada