El ric i la illa deserta

Aquesta història tracta sobre en Pol Calers.

Resulta que en Pol Calers, era un ric d’aquells de categoria. Tenia un parell de Ferraris, vivia a l’avinguda Pearson de Barcelona, conduïa un Helicòpter fins a la feina del papà i li feia gràcia veure negrets de l’Àfrica en els seus viatges primaverals.

Ell era aparentment feliç i compartia les tardes en el seu camp de pàdel amb tots els amics que avia conegut al Liceu francès. Ho tenia tot, una parella on poder fer un clau per treure’s l’estrès, tenia amics que es gastaven els “cuartos” amb prostitutes de luxe i de tant en tant passava a veure la família per Suïssa, on el seu papà tenia la seu central del banc.

Total, que un dia aquest noi es va despertar i va veure que no tenia sentit viure d’aquella manera i que estava avorrit de tenir-ho tot, el que ell volia era acció i passar-ho bé provant coses noves. Va investigar, i va provar de tot, però res l’omplia. Finalment i passejant pel Raval, va trobar una agència de viatges que prometia una gran aventura en una illa plena de perills, però que seria el més emocionant que faria en la seva vida. En Pol s’ho va pensar més de 3 mesos, ja que no s’havia si estava preparat per fer aquest pas, però finalment ho va fer. Ell no s’havia exactament que era, però estava enamorat d’aquella il·lusió que el feia viure, encara que a l’anunci només i veia una simple platja com la que ell avia trepitjat en els seus innumerables viatges a les Maldives.

Finalment hi va anar, deixant tota la seva vida endarrera, fins i tot parella i amics. En l’avió només anava ell i el pilot. Quan ja portaven 15 hores de viatge, el pilot li va donar un paracaigudes i el va empènyer cap a baix. Un cop a la illa va descobrir que no hi havia res i que no era res del que li havien venut. Va passar dies i setmanes patint la soledat i la tristor, fins que va decidir rectificar i demanar ajuda amb el seu mòbil d’última generació amb GPS.

Finalment els amics del senyor Calers el van anar a buscar i van tornar junts cap a la civilització.

En Pol no estava trist i enfadat amb la companyia de viatges que li havia venut, ja que va trobar aventura i mai hagués cregut passar-ho tant bé i malament a la vegada, sinó que estava enfadat amb si mateix, per no saber valorar tot el que tenia i totes les seves riqueses. Però ell sabia com era, i que necessitava sempre una mica més de risc i ganes, fins que realment es quedava sol, i l’únic que el podien ajudar era els seus amics, aquells amb qui podia compartir el seu esport preferit, el pàdel.

El nostra protagonista, va seguir protagonitzant esports de risc, i tornar a deixar tota la seva vida de costat per fer coses que el condemnarien a la mort, però era el seu estil de vida i ell era feliç, tot i no estar content ni em si mateix ni amb el món.

Revolta

PD1: Gràcies a tots els TPT, per la gran birra d’avui. Tot això seria diferent sense valtros.

PD2: Avui és el DIDA (Dia internacional dels drets dels infants) així que amunt el voluntariat!, i avui també fa 33 anys de la mort del nostre generalíssim durant molts i molts anys. Que en guerra descansi.