Per aquells que em diuen Anarquista, millor que llegeixin això.
Avui, he estat pensant com podia ser la meva primera actualització bona. Pensant i pensant, he arribat a la conclusió, que fa molt de temps que vull escriure sobre un tema.
Com observo jo la meva idea de país perfecte.
De fet, abans de començar ja comento que em deixaré moltes coses pel camí, ja que és impossible comentar-ho tot. Per tant si no veieu alguna cosa molt explicada tingueu tranquil·litat.
La meva terra, sempre ha sigut Catalunya, i des de fa uns pocs anys els Països Catalans. Per tant, el meu país començaria des d’aquí. M’imagino uns Països Catalans confederats amb 4 Estats: La vall d’Aran, Catalunya i la part catalana de la Franja de Ponent (Ribagorça, Baix Cinca i Matarranya), el País Valencià i les Illes Balears. La confederació, bàsicament seria per guanyar força i controlar els punts bàsics d’unió d’aquesta terra. Aquí es trobarien, seguretat (tant interna com externa), política lingüística, i infrastructures generals.
Seguint amb aquesta separació territorial, podríem definir 3 capitals centrals i 2 de més petites. Aquestes serien Barcelona, València i Mallorca, com a principals, i Vielha i Fraga, com a capitals de menys poder. Tot i que aquestes tinguessin molta força, la principal repercussió, tant econòmica com social, estaria als barris de les ciutats, i als pobles, que són on realment la gent i té més contacte. No podem oblidar tampoc, que els propis Estats i la Confederació en general, no poden estar oblidades, ja que són les que fan la feina i les infrastructures principals.
Pel que fa la política lingüística, hi haurien 3 llengües oficials (català, aranès i aragonès), i el castellà, seria cooficial en les zones castellanes del PV (Requena i Utiel).
Altres temes, serien la integració a org. int., el militarisme i la protecció interior, l’organització política, la religió, el pacte amb d’altres zones afines al català i la relació amb la península.
Primerament, pel que fa a les org. int., esperaria poder entrar a la UE i les NU, sent un país de ple dret, però no m’agradaria participar en d’altres org. discriminatòries o que volen fer proliferar l’armament, com seria l’OTAN. El gran repte, seria crear una gran unió de la mediterrània que encapçalés, l’aliança de nacions.
En segon lloc, tenim el militarisme. Jo opto per un Estat sense militars, i substituir aquests cos per un d’altre que fos de voluntaris, per ajudar en cas d’emergència i protecció. Però mai, un cos armat i preparat per actuar. Pel que fa la protecció interior, tindria una policia estatal, i una d’altre confederal, més especialitzada i preparada. Evitaria de totes totes, un cos repressiu i intolerant, fent un exemple de ciutadania el propi cos de “repressió”.
L’organització política estaria representada confederadament per 10 persones, que portarien el pes de representació internacional i interior. Actualment, i això pot canviar en un futur, estaria repartit per pes territorial (5 per Catalunya i la Franja, 3 pel PV, 2 per les illes i 1 per l’Aran), i serien enviats pels 4 Estats cada 4 anys. Aquests serien els encarregats d’escollir el president, que cada 2 anys hauria de ser d’un Estat diferent. Pel que fa els Estats, tindrien un Parlament i un Senat (representant de les diferents terres) en igual de condicions. Aquests escollirien un president del govern i un executiu. Aquestes es renovarien cada 4 anys. També s’escolliria per eleccions el president de l'Estat, però aquest cada 5 anys.
El país seria completament Laic i això es demostraria tant amb les polítiques com amb l’educació.
També s’haurien d’enllaçar polítiques tan culturals com lingüístiques amb altres zones catalanoparlants com Andorra, l’Alguer, el racó del Carxe i La Litera.
Per acabar comentar la relació amb el resta de Península Ibèrica. M’agradaria que la relació fos fluida, i fer projectes junts, tant per la història en comú que hem tingut com per organitzar coses conjuntament, com una lliga de futbol ibèrica, com per d’altres idees conjuntes.
Em sembla que no em deixo res, en tot cas si ho faig i penso ja ho afegiré!
Salut i república.
8 comentaris:
Hola David,
estic força d'acord amb les teves idees, només enm algunes coses no coincidim. Jo faria que un referènduma l'Aran, per si volen ser independents que ho siguessin. Després, en l'organització política no coincidim, ja que jo no faria un president de l'estat ni dues cambres, sinó que seria un sistema semblant al de la nostra CCAA, però ampliat per poder encabir els altres territoris.
Felicitats pel bloc i escriu força
Salut
Damià
Bones Damià!, jo ja no m'he fotut amb rollos de referèndums pq sinó... XDXD
i si no tenim president de l'Estat que tenim llavors?
M'encanta que hagis escrit!, i espero seguir escrivint;D
Una abraçada
Revolta
Ei David!
M’alegro que t’hagis decidit per obrir un bloc.
Sobre la organització territorial d’un futur estat català discrepo bàsicament en tot. Jo apostaria perquè l’estat català es correspongués amb la nació catalana i per tant no inclouria les parts castellanes de València ni parts aragonesoparlants de l’actual CA d’Aragó. Podria acceptar que l’Aran i la Fenolleda fossin part del nostre estat perquè Occitània no en té i en tot cas l’occità sol seria oficial en aquests dos territoris, que tindrien un encaix especial.
L’estat inclouria per tant el Principat, la part catalana de l’antic regne de València, les Balears i Pitiüses, la Franja de Ponent a excepció de pobles on es parles aragonès, la Catalunya Nord, Andorra, el Carxe, l’Alguer i com ja he dit els territoris occitans de l’Aran i la Fenolleda. A molts territoris d’aquests el català ja no hi és, i per tant en l’actualitat la nació catalana no es correspon amb aquest mapa però en realitat en la mateixa Catalunya la nació catalana sembla un formatge de Gruller, amb el Baix Llobregat i totes les ciutats amb barris on no es parla català sent part d’una altra nació. Per tant en realitat aquest estat meu voldria tornar el català allà on històricament s’ha parlat.
El meu estat seria unitari descentralitzat, amb els veguers fent tasques purament administratives i cedides per la Generalitat. Crec que la descentralització administrativa es clau per oferir un servei pròxim als ciutadans però la política la trobo innecessària i divisora quan ens trobaríem amb un estat-nació pur (i no en un estat plurinacional rabiós de ser-ho).
Com és obvi la capital de l’estat seria la ciutat de Barcelona.
Sobre les llengües, la única oficial seria el català (l’estat es correspondria amb la nació catalana, tot i que al principi caldria normalitzar la llengua a molts llocs) i després als dos territoris occitans també seria oficial l’occità. L’anglès, tot i no ser oficial, tindria un especial reconeixement i tots els graduats escolars haurien de dominar-lo.
En relació amb la UE jo també sóc partidari d’entrar-hi, i a la NATO també hi entraria si ens interessés estratègicament.
Del que dius del militarisme jo opto per un exèrcit regular i altament tecnificat, ja que a falta de recursos humans (de soldats), ens caldria tenir una tecnologia pionera a la israeliana. Crec que un exèrcit de voluntaris ens abocaria al desastre, perquè tot hi ara tenir una Europa estable no sabem com evolucionarà la història, i els catalans tenim experiència en ser massacrats a les guerres. No tenim la situació privilegiada suïssa i per tant hauríem de tenir un exèrcit de referència. El que proposes podria acabar pitjor que les columnes de milicians de la Guerra Civil Espanyola.
Amb la policia jo unificaria el Cos dels Mossos amb les policies municipals, que serien branques dels Mossos a cada ciutat (Mossos-Barcelona, Mossos-Tortosa, etc). Això evitaria problemes de coordinació i els dotaria d’agilitat i rapidesa a l’hora de resoldre conflictes, ja que no hi hauria dilemes de competències. Els errors dels Mossos sempre se solucionarien de portes endins, ja que el que cal és que la població confií en la seva policia, a més se’ls dotaria de major llibertat (discrecionalitat) a l’hora de decidir com resoldre els conflictes, ja que els experts en seguretat són molt més coneixedors de com procedir en casos conflictius que els legisladors o la gent del carrer.
Jo també estaria a favor d’un estat laic, però sempre recordant que és laic i no ateu i que per tant si algú volgués portar símbols religiosos podria, igual que si volgués portar un barret de copa.
Per últim en relació amb altres estats de la península ibèrica jo no hi mantindria cap mena de relació especial, més aviat intentaria desmarcar-me’n. En canvi potenciaria els vincles amb els motors d’Europa i amb Israel, que ens podrien servir de model a seguir en diferents àmbits (econòmic i militar). La lliga de futbol hauria de ser europea, que al cap i a la fi jugar cada cap de setmana amb el Chelsea o amb el Milan és més divertit que jugar amb l’Osasuna o l’Sporting de Lisboa.
Ja veus que no coincidim massa, xd
Saluts!
mersi per escrirue Mikel a quedal molt clar tot!
Ja ho discutirem un altre dia pq acabo d'arribar d'una excursió de tot el cap de setmana i estic rebenttat
Una abraçada
David
Hola David,
Primerament, felicitar-te pel bloc (i recomanar-te que no escriguis en vermell). La veritat és que m'ha sorprès aquest post.
Aquesta organització política és, per mi, una entitat difícil d'interpretar. Però no perquè la pensis tu, sino perquè pren com a basse criteris eminentment politològics i no es bassa gaire en la voluntat la gent, en criteris sociològics.
Jo també criticaré la teva versió dels PPCC, però no pas com ho fet el Miquel, sinó que jo veuré un cas pràctic.
Per exemple, has teoritzat 5 capitals, 3 de grans i 2 de petites. El model suís, dels més descentralitzats a nivell real, no troba una subdivisió administrativa tan clara com la que tu planteges. On estarien els funcionaris? Com s'articularien les ordres dels alts càrrecs a òrgans que no estan a la mateixa ciutat? No sóc centralista, només parlo de la dificultat de portar a terme una descentralitzación tant gran.
D'altra banda, planteges un sistema política plural, dinàmic, però que es bassa inevitablement en el bloqueig polític. Imaginem: Les deu persones del govern es confronten directament 5 (CAT) a 5 (PV, Illes i Aran). Si hi ha empat, se suposa que hi ha un vot de qualitat del President de l'Estat (que a més ha estat escollit per ells) per tant les decisions sempre anirien en la mateixa direcció.
Un cas concret seria veure governs conservadors a PV, Illes i Aran i un govern d'esquerres a CAT. Podríem veure com un territori com l'Aran, si es decidís a pactar amb Catalunya, podria col·locar un president o un altre a càrrec de l'Estat.
Un altre punt que jo veig fluix és l'embolic de presidències. Planteges un model francès per a cada Estat (President de l'Estat Federat cada 5 anys; les cambres cada 4 anys) a més dels 10 representants dels Estats al govern general i el propi President de l'Estat. No parlem, llavors, de càrrecs intermitjos (vegueries, comarques, diputacions... el que vulguis) i a nivell local. Parlaríem d'una despesa pública en càrrecs públics molt elevada, encara que allò més difícil seria la distribució d'atribucions.
Per cert, una última cosa. La policia és sempre, de mena, repressiva. No crec que sigui el model, però potser treballant un model cívic participatiu aconseguirem que la policia sigui menys violenta; però per definició l'Estat té el monopoli de la violència.
A més, no entenc això que dius "La meva terra, sempre ha sigut Catalunya, i des de fa uns pocs anys els Països Catalans" . No entenc aquest canvi, aquesta extensió del teu objecte de poble, de nació... Perquè crec que un valencià seguirà autodenominant-se valencià tot i, eventualment, poder estar d'acord amb els Paisos Catalans que tu planteges.
Res més per avui,
Una abraçada,
Silvio Falcón
Primer, dir que rebre una crítica teva és un honor!;).
Les 5 capitals, serien d'Estat. Podríem possar el cas pràctic d'Espanya, que tot i ser Madrid la capital, Barcelona i altres ciutats grans reben institucions de l'Estat. La capital en sí seria Barcelona, però cada Estat tindria la seva pròpia capital.
El cas del bloqueix, no seria així, ja que la Franja tindria 1 representant mínim, i per tant, Catalunya no tindria la majoria. Tot hi això, ja he deixat clar que això variaria depenent la pressió demogràfica.
La policia ja sé que és repressiva, no vics en un món de llupi XDXD, però no m'agradaria tenir escandols com els Mossos..., només anava enfocat així ;)
Catalunya, és la meva nació, però des de que vaig conèixer de més aprop la lluita valenciana, que em vaig apropar al tema;).
Finalment dir, que el text és eminenment politològic, sinó no faria la carrera que faig;)
Una abraçada
revolta
PD: Espero que hagi quedat tot clar, si no ja ho comentarem un altre dia.
Hola David, pense que t'has deixat un territori que és el Roselló. Si, la zona de Perpinyà també formaba part de l'antiga Corona d'aragó i allí també parlen català. Només és un breu apunt iq ue crec que ja han comentat més a d'alt.
En segon lloc des del meu punt de vista i com a valencià hi han més zones que Utiel i Requena al PV que parlen castellà. Una de les meues propostes quan he pensat en un Estat Valencià ha segut que eixa gent castellano parlant tinguera l'oportunitat de decidir que vol ser, si castellana o valenciana. Ja que culturalment estan més a les tradicions castellanes que valencianes. He ahí que li donem l'oportunitat d'escollir lliurement que volen ser.
Si, el PPCC tindrien que ser confederats. No hi ha dubte. Descentralitzat, per supost. Però la capital del PPCC per a mi seria alguna població de les terres del Sènia, potser Vinaroz.
Cap a la resta d'arguments que dones estic d'acord.
Des del País Valencià. Una abraçada. D'un element prou extrany.
Visca el nacionalisme, anarco-indepentista. (te collons la cosa, eh?)
Publica un comentari a l'entrada