Tot i no ser cap professional amb música ofereixo la meva opinió del CD d'un dels meus grups preferits.
El grup de Pego, Marina Alta, La Gossa Sorda, ens torna a deixar sorpresos amb el seu nou CD L'últim heretge on segons ells mateixos trobarem cançons que parlen de passat, però també de pressent i futur.
En el CD i trobarem diverses col·laboracions com pot ser La Raiz (Gandia) i Al Tall (PV) que enriqueixen el ja variat ritme del grup. En aquest tema em vull centrar a continuació. El grup a trencat un altre cop motlles i ha fet un altre cop de les seves. Als ritmes que ja ens tenia acostumats ( reggae, Ska, hard-core, folk, rock rural) els ha tornat a mesclar, com ja va fer amb el seu últim CD (Saó) amb pinzellades de rumba catalana i amb veus d'MC en cançons pur estil Sound System. Una vegada més ens tornen a demostrar que tot i tenir moltes coses a agrair a Obrint Pas, ells es poden desmarcar oferint al públic una altra cosa diferent i que els fills petits d'aquests s'han independitzat.
La temàtica del CD segueix sent bàsicament rural i crític amb la societat valenciana. Tot i així aquest cop s'han atrevit a afegir algun que altre matís de crítica més enllà de la seva realitat com a la ciutat de Barcelona. Tot i que, amb Babaloco han intentat sorprendre al públic del Principat amb una cançó propera per a ells, han tornat a caure amb l'error d'explotar quelcom que ja està molt esgotat. Han tornat al tema clàssic del Raval ( Barri barceloní conegut per la seva alta taxa d'immigració) amb ritmes caribenys i temàtica poc treballada que recorda molt a Manu Chao i per citar a un grup més actual Che Sudaka. Segueixo trobant molt de renom a la Cassalla (beguda tradicional del sud del PV) i a Pego, cosa que ja porten fent a tots els seus altres discos, i que comença a fer-se repetitiu.
Finalment m'agradaria donar dos apunts ràpids amb un mateix objectiu. El primer se'm va passar pel cap escoltant la cançó Ateu. Té una tornada molt bona amb una rima fàcil i enganxosa, però al escoltar la primera part d'aquesta recordem ja alguna altra cançó cantada per ells mateixos, que passa, què se'ls han acabat les idees?. El segon apunt que es solapa amb el primer, el percebem quan escoltem el bonus track del CD i veiem que és una cançó feta amb “refritos” d'altres cançons mítiques del grup. Puc dir que aquesta està força bé i és força original i que com a complement final del CD és molt intel·ligent.
Per acabar dir que tot i les crítiques oferides aquí trobo que el nou treball del grup de Pego torna a ser cosa bona per les orelles i que les dues primeres lletres rosen la perfecció musical, tot i que si hagués fet jo el CD també hagués incorporat A l'ombre del Mongó i la versió de Raimon, penjades al seu Myspace.
Més informació a www.gossasorda.com i www.myspace.com/gossasorda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada