Que en penso

Estudiant de Ciències Polítiques que vol explorar noves formes i publicar tot allò que li vingui al cap, ja sigui, política, un diari o simples historietes.

dijous, 24 de juny del 2010

Catalans i de veritat



Ja s'apropen les eleccions catalanes i comencen a ser interessants les grans castanyes que hi ha pel mig. Aquestes eleccions semblen diferent a les demés pel que fa als grups nacionalistes catalans al parlament. Sembla que ERC caurà força per molts motius (molta fatiga de govern, canvi de lider i de lideratge, discussions internes i errors en els últims anys), Reagrupament traurà algun diputat, que no podem calcular amb precisió fins que el senyor Laporta no digui el que pensa fer i comenci a fer campanya. Mirant tot això des de fora i controlant el tema des d'un punt de vista que mai no havia tingut, m'agradaria dir alguna cosa que em passa pel cap.

Vull dir que m'espanta la pujada de les dretes nacionalistes catalanes. Fins ara teníem dos partits al parlament que s'autodenominaven nacionalistes, un d'esquerres catalogat com a independentista i un altre de centre/dreta que es deia a si mateix com a catalanista. La preocupació que tinc es que una coalició que no es decanta ni de dretes ni d'esquerres, que només vol la autodeterminació i es considera molt nacionalista, tingui una forta representació. En aquest grup hi ha entrat a formar part partits com Unitat Nacional Catalana que està compost per cínics i algun que altra skin head, saluden a la senyera amb el braç alçat i quatre dits a l'aire i el seu símbol és un 33 amb clara referència al 88.

Amb tot això l'altre dia vaig començar a pensar que si el fort nacionalisme espanyol es dolent que pot passar amb el fort nacionalisme català. Vaig veure que tal com Telemadrid, el Mundo o la Cope distorsionen la realitat a la capital, aquí també tenim força medis que fan el mateix, salvant, evidentment, les diferències. On vull anar a parar? L'altre dia escoltant música, vaig decidir que volia escoltar una cançó que recordava amb una ràbia força gran. La cançó es “La Guerderia” cantada per Macedònia, grup de pop per nens a l'estil del mític Parchís, però actual i a la catalana. A part de la vergonya moral que em fa aquest grup amb les seves lletres vergonyoses i que haurien de ser cremades per ensenyar als nens de forma molt incorrecte, aquesta cançó va ser la gota que va fer basar el got. La lletra parla sobre una nena que va ser desatesa a una classe de Madrid perquè no s'havia dir caca amb castellà. La veritat que si la història de la nena que no sap parlar català i per això és discriminada és patètica i una fal·làcia, aquesta també em resulta igual de repugnant. És trist que anem preparant als nens per a que siguin bons catalans, capitalistes i trepitgin a qui calgui per això. No sé qui va escriure la cançó i si les Macedònia sabien el que cantaven, perquè era patètic.

Si teniu la oportunitat d'escoltar alguna d'aquest grup feu-ho i demostreu-vos a vosaltres mateixos que estem fent amb els nens i que volem del futur del nostre país, per acabar fent un grup així.

Si us plau pensem amb el que fem

escolteu la cançó aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=BDPlPc6NDH8&feature=PlayList&p=218863FBA1468DEE&playnext_from=PL&playnext=1&index=31

1 comentari:

Anònim ha dit...

La capital? Així sense més? Xd Quina mena de marc referencial tens?

Em demanaves sobre la cançó... Em sembla bé l'esperit que té, si bé la mena de música no m'agrada per als nens. Crec que a Catalunya falta molt d'amor pel país (aquest amor té externalitats positives en forma de millor harmonia social), i que aquesta mena d'iniciatives estan molt bé.