Pobles, grans veritats i mentides.

A ple mes d'agost i amb les grans ciutats plenes de turistes, moltes famílies decideixen un any més escapar del formiguer i tornar a la terra que un dia els seus avis, els seus pares o ells mateixos van abandonar a la recerca d'una vida millor. Normalment, pràcticament en la seva totalitat, aquests punts són nuclis rurals de mida mitjana o petita (entre 50 i 5000 habitants) que en temporada alta estiuenca poden doblar o triplicar la seva població. Aquests acostumen a estar localitzats en la part interior del Principat, Aragó (sobretot Franja de Ponent), Andalusia, part sud del País Valencià i Múrcia i Galícia.

Actualment estic estiuejant a Azanuy, un petit poble de La Litera, comarca de la Franja de Ponent d'Osca. Aquí he compartit moltes coses amb la seva població i ha base d'anys de venir-hi he aprés moltes coses interessants, que no hauria conegut a no ser que la meva besàvia no hagués abandonat anys abans de començar la Guerra Civil. Per això, avui m'agradaria fer un post afirmant o desmentint molts mites de la gent de poble i de tot el món que els rodeja.

Primer de tot vull dir que intento fer un escrit interessant, així que si ets d'aquells que penses que en els pobles viuen en cavernes, renten la roba abeurador o cacen per donar de menjar a la seva família no cal que segueixis vivint. La segona advertència és que jo parlaré de la meva experiència i de la forma de vida aragonesa en general (ja que també conec pobles de Cinca (Alt i baix), Matarranya, Ribagorça i Somontano) comparat amb la vida barcelonina generalitzada, sabent que molts cops la vida de barri és com la d'un poble.

Ara si, entrant en matèria el primer tòpic que vull assegurar que no es compleix del tot és la tranquil·litat rural. Tot i que sí que és veritat que la en un poble la vida és eternitat de vegades més calmada que en una ciutat durant la majoria de l'any, no es pot confiar en la pau absoluta necessària per arribar al Karma. Motocicletes sense silenciador a totes hores, nens jugant al carrer, avies xafardejant “a grito pelado” a les portes tot prenent la fresca, gats barallant-se a altes hores de la matinada (i quan menys t'ho esperes en cel i xisclant de forma molt aguda), campanes sonant cada 15 minuts i ocells cantant a les 3 de la matinada són uns bons exemples del que pots trobar-te pels carrers. Això i més, quan les festes d'agost no siguin al costat de casa teva, perquè llavors durant una setmana no sabràs el que és el descans.

Una altra cosa que es comenta de la població rural és que la gran majoria són conservadors. Tot i que està demostrat que molts cops és així, hi ha cops que no es veritat. Primer de tot, s'ha de dir que de les eleccions municipals no en podem treure conclusions, ja que en la seva gran majoria els veïns no escullen l'alcalde per la ideologia sinó per la seva forma de servir al poble (tecnocràcia pura). En canvi en les eleccions generals si que es dóna el cas de que els partits majoritaris són conservadors, tot i que s'ha d'investigar el perquè. La majoria de la població rural és gent gran que va decidir no seguir la seva família cap a la capital fa ja uns quants anys. A part també s'ha de dir que majoritàriament els partits d'esquerres tenen molts vots a les grans ciutats i per tant el vot de dretes també serveixen per treure centralisme a aquesta. Vull deixar constància d'això, ja que hi ha molta gent jove, relativament quan parlem de zones rurals, (almenys a la zona on visc jo) que es declara de centre o d'esquerra, o fins i tot que declara no votar.

Molts cops, segurament pensant amb el seu conservadorisme, es pensa que la gent de poble és metòdicament tancada. El que és veritat és que amb la gent que no es coneix, o gent que ve de fora, normalment, és més difícil integrar-te en el grup, tot i que un cop ets a dins o si vens per una persona que està en el grup són com la teva família. D'altra banda si pensem que a la gran ciutat, la teva vida està envoltada de grups (amics de la universitat, gent del barri...) que podrien ser comparats amb la relació de la gent rural entre ella i que la gent de la ciutat es passa moltes més hores a casa, no tinc segur qui és més tancat.

Un altre mite de poble és que la gent que hi viu està avorrida i sense esperança per la vida. Tot i que com a tot arreu hi ha, evidentment, gent així, no és el general. La gent rural està orgullosa d'on prové i lluita per conservar en marxa el poble, portar endavant la terra i que el lloc no decaigui, no sense moltes oposicions. Per això, molt cops en zones que no hi ha molts diners, es veuen unes festes majors increïbles, en un lloc on viu poca gent, hi ha moltes associacions i en llocs perduts a la muntanyes hi ha tendes, bars o cases rurals.

Un dels problemes més grans que trobo als pobles és els gran índex d'alcoholisme que s'hi troben. Potser és cosa meva que a la gran ciutat vaig amb altres tipus de persones, però veig que l'alcohol en grans dosis impregna la vida de molts dels ciutadans. Entre els joves es cultiva la cultura, sobretot de la cervesa i el vi, que uns anys més tard perjudica ja sigui físicament o moralment la vida d'aquesta gent. Tot i no ser generalitzat si que ho és en grans quantitats i tot i que el tant per cent general no ho indica, l'específic si que és com a mínim mereixedor d'alerta. Els preus, la disponibilitat de diners des de ben joves i la cultura donada per la família i amics, personalment crec que podrien ser les causes més evidents d'aquest possible problema.

La penúltima cosa que m'agradaria comentar és la imatge prototípica del granger sense coneixement del món. Actualment i gràcies a les noves tecnologies i al transport barat i ràpid aquesta deficiència gairebé a passat a a millor vida. Gairebé? Sí, hi ha una certa manca de coneixement del món i una voluntat de no voler-lo conèixer. Amb això no estic dient que sigui bo o dolent tenir aquestes expectatives, però això ens demostra que s'hauria de potenciar unes ganes de coneixença del desconegut i a l'hora que es demostra les coses bones del proper també despertar les ganes del llunyà.

Finalment comentar que últimament les ganes d'emigrar del poble han pràcticament desaparegut i fins hi tot hi ha pobles que estan creixent en nombre d'habitants, tant tot l'any com a l'estiu. Això obre les portes a fer més iniciatives i que altres persones hi vagin a viure i així que aquests pobles no s'extingeixin.

Espero que llegiu l'article complet i comenteu si penseu igual que jo o no.

Records des de la Franja.