Catalina, la força del demà

La Catalina era una noia jove i maca, amb un caràcter fort, potser tant marcat per la seva proximitat al mar. Tenia un esperit lliure i aventurer, i per aquest motiu havia passat milers d’aventures tot i tenir una curta edat. Físicament era petita i semblava dèbil, cosa que combatia amb el seu fort temperament. Sempre havia tingut molts pretendents, però mai havia volgut ajuntar-se amb ningú, sempre pensant que ja tenia prou problemes en el seu cor i que ella sola se’n podia sortir de tot el que vingués per endavant. Finalment, va conèixer a Espartac, el seu veí de tota la vida i van començar a festejar.
Ell era un noi robust i fort amb una forta identitat i, tot i que era una mica més jove que ella, ningú ho hagués dit mai. Tenia una constitució forta i atlètica i era la enveja de tots els amics. Tot i això en segons quins temes era una mica reservat i sense cap dubte el seu esperit no era ni de bon tros tan lliure com el de Catalina. Això feia que fos molt familiar i tot i que semblava molt assenyat, li agradava molt la rauxa.
Catalina i Espartac van estar sortint durant molts anys i gaudint de la bona vida que permetia el estar junts en moltes coses, però tenint la llibertat en moltes altres. Junts van viure moltes vivències positives i quan un tenia problemes l’altre sempre estava allà. D’altra banda, Catalina tenia la llibertat de navegar en el seu mar estimat, mentre Espartac gaudia de la casa i la intimitat.
Un bon dia Espartac va insinuar a Catalina que volia casar-se amb ella i aquesta, al primer moment, va quedar impactada. Que seria de la seva imaginació i la seva llibertat si es casava amb un home com ell? Ella sabia que s’estimava aquell galifardeu, però també sabia que eren molt diferents en algunes coses. En un primer moment li va dir que s’ho havia de pensar, i ell no s’ho va prendre gaire bé. Per a que no un matrimoni? I va començar a insistir de forma molt brusca per aconseguir la unió matrimonial. Finalment, ella va cedir, cansada d’haver d’aguantar aquell suplici que ja no era vida.
El gran dia va arribar. Van decidir que seria un dia de meitats de setembre, després de les vacances a Barcelona. Va ser un gran dia per Espartac, ja que es casava amb una dona admirada per molts, però no tan per Catalina que tenia clar que els seus dies de pastura lliure havien acabat. I així va ser, ell tenia el control de tota la situació familiar, mentre que ella cada cop tenia menys ganes de ser com havia estas. Les seves idees anaven desapareixent i cada cop vivia més per Espartac i menys per ella. Podem dir, que cada cop semblaven més un, però no un de parella unida i igual, sinó un perquè cada cop més, ella estava anul•lada i feien tot el que ell volia.
Van venir temps de guerra i d’infàmies que ell va saber aprofitar per ensorrar encara més aquella dona que havia volat lliure com mai ho havia fet ningú abans. Maltractada, violada i ensorrada, ja ningú recordava el seu nom, ja que, no sortia de casa seva. No tenia ganes de crear, ni llegir ni de fer res. Semblava que poc a poc anava morint a mans d’aquell que s’havia estimat.
Però al cap d’un temps va passar una cosa especial que ningú es podia imaginar. Catalina, ja amb la seva maduresa, va sortir al carrer a comprar la barra de pa de cada dia quan va conèixer una altra dona que la va saludar pel seu nom. Ella atemorida per l’impacta d’escoltar el seu nom en llavis d’ algú que no fos ella mateixa va marxar corrent a casa. Al dia següent se la va tornar a trobar i va parar a mirar la seva cara. Era Galeana, la seva antiga companya d’aventures, que també havia crescut. Van estar xerrant sobre el que la vida els havia donat i van veure que ambdues estaven a la mateixa situació i que inclús Eugènia, la tercera en discòrdia, també li passava el mateix i. Galeana va dir-li que havia escoltat que arreu del país havien moltes dones iguals que elles i que estaven començant a organitzar-se. Catalina, una mica espantada va recollir el missatge i va tornar cap a casa, allà on ella es sentia segura. Un cop a casa, no es podia treure del cap aquella idea que la seva antiga amiga li havia confessat. Que podia fer ella si era una pobre dona sola? Deixar a Espartac, i després? Va començar a donar-li moltes voltes al tema.
Actualment Catalina encara és maltractada per Espartac, tot i que aquest, al fer-se gran pega amb força reduïda. Catalina amb la seva adultesa ha de decidir quin serà el seu futur i que si en uns anys podrà tornar a volar lliure com ho feia fa ja tants i tants anys, qui sap si potser amb Eugènia i la seva bona amiga Galeana. Tant de bo sigui així en un futur proper.

Els noms que he usat en aquest petit escrit són inventats però potser en les seves primeres lletres es descobreixin altres amagats.