José Antonio cantonada democràcia

Agafo prestat aquest títol del company de “cando otros calan” (molt recomanable), per explicar-vos una cosa que pocs cops he fet aquí.

Resulta que avui fa una setmana i un dia que vam marxar de viatge de final de curs amb els companys de la classe. Ha sigut un bon viatge, amb riures i enganxades on el bon humor a fet gala de la seva millor cara. La anècdota ve quan vam trobar el carrer Jose Antonio, fundador de la falange, que feia cantonada amb el carrer Democracia, anteriormente conocido como 18 de julio. Té collons.

Crec que té els mateixos collons que haver estat en una classe com la meva. Vaig començar l'aventura de les ciències polítiques, ja que poca gent de la meva classe de batxillerat tenia una conversa més enllà de lo superflu i n'estava fart. El sorprenent no va ser trobar gent molt interessant per treure moltes conclusions, sinó que aquesta en sabia molt més que jo en tots els temes. Personatges interessants i pintorescos, com diria el Monegal, que m'han ensenyat a pensar i a reflexionar sobre moltes coses, que jo mateix mai hi havia caigut.

No tinc paraules per explicar totes les anècdotes explicables i no explicables després de tres anys interromputs amb ells. Ha sigut una gran aventura que ha arribat al seu fi amb una velocitat vertiginosa. L'únic segur que m'ha donat aquesta carrera i que puc dir a algú que la vulgui cursar és que hi trobarà cada personatge entranyable que li canviaran la vida.

Després de tot, ha valgut la pena estar a la UB i a Polítiques.