Crec que és oportú en aquests moments, fer un petit comentari sobre el que ha estat Barcelona i el que ens espera.
Hem tingut 32 anys de govern de PSC i altres col·legues de fatiga autoanomanats d'esquerres, com ERC, ICV, PSUC/EUIA o CPC. Quines imatges ens han deixat? Crec que la resposta és llarga però que es pot esquematitzar en tres contextos claus.
La primera la podem anomenar: “grans cagades claus dels últims anys”. Aquestes comencen els últims anys Maragall i continuen fins arribar als nostres dies. Les grans alcaldies de Clos i Hereu ens deixen amb un regust de boca amarg pels grans titulars que han donat als diaris. Forat del Carmel, Fòrum de les Cultures, Zona Verda, Jocs Olímpics d'Hivern, la prostitució al Raval, l'Ave per la Sagrada Família, 22@, La Vila Olímpica, les obres eternes mal fetes i que es tornen a obrir... no acabaríem mai de discutir-ho. Sabem que dirigir una ciutat no és fàcil, però s'han fet molts números que han perjudicat la imatge de la nostra ciutat.
La segona és: “Les petites coses que no es veuen”: L'ajuntament aquí ho ha fet bé i malament alhora. Mentre que és veritat que la convergència entre els barris de la ciutat ha millorat substancialment amb l'arribada del metro a gairebé tots els barris de la ciutat, la recollida de deixalles també ha millorat i l'ajardinament de molts carrers ha engrandit la vitalitat dels nostres barris, d'altres han empitjorat o s'han fet malament. És vergonyós que la diferència de l'esperança de vida entre les Tres Torres (el més ric) i la Torre del Baró (el més pobre) sigui de 10 anys. Tampoc s'entenen coses com establir nous contenidors de recollida selectiva orgànica i que aquests no durin ni 6 mesos. Finalment, i per acabar amb els exemples, dir que no trobo tolerable que la vida d'alguns ciutadans empitjori, quedant-se sense casa, pel capritx de voler fer un parc com pot ser el dels Tres Turons.
Finalment la tercera és: “Les Olimpíades”. Ser que ja és un tòpic referir-se a aquest tema i que els socialistes s'han emparat a elles per defensar tot el seu projecte, però si no hagués sigut pels jocs no tindríem una ciutat com la que tenim i, per tant, reconec aquestes com el gran mèrit d'aquests 32 anys.
Crec que això és el que podem dir dels anys de govern si ho resumim a la màxima expressió. Però i ara que? “Venen temps difícils” diuen els polítics. Però els temps difícils poden ser els nostres amb una alcaldia amb minoria governada per un senyor que no té por de pactar amb la dreta més rància. Un senyor d'un partit que està encapritxat per desfer tot el que ICV (que ni molt menys és el meu partit) va fer, tot i que estigués bé. Un partit que si té la majoria que té és gràcies a un únic districte de la ciutat, ja que en els altres 9 la diferència no és tant elevada. Jo només li demano una cosa a CIU i en especial al senyor Trias: Seny i Coratge.
A veure que podem dir d'aquí 4 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada